La Constitució espanyola de 1978 va establir una nova organització
territorial a l’Estat espanyol que incidí doblement sobre l’estructura
institucional de les illes Balears.
D’una
banda, en el seu art.141.4 CE, quan parla d’Administració local, estableix que les
Illes tindran la seva administració pròpia en forma de consells. En aquest sentit, la
Llei 7/85 de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, en els seus art. 2 i
3, consagra les Illes com entitats locals territorials dotades d’autonomia per a la
gestió dels seus respectius interessos.
D’altra
banda determina que les illes Balears poden articular-se en Comunitat Autònoma (art. 143
CE), dotada d’una organització institucional conjunta de caràcter interinsular
(assemblea legislativa, President, Consell de Govern i Tribunal Superior de Justícia).
Aquesta darrera possibilitat es materialitza amb l’aprovació de la Llei orgànica
2/1983 de 23 de febrer, de l’Estatut d’autonomia de les illes Balears (EAIB),
amb el qual les Illes varen quedar constituïdes en Comunitat Autònoma.
L’articulació
d’aquesta doble estructura institucional es duu a terme des del propi Estatut
d’autonomia, que integra els consells insulars dins l’entramat institucional
autonòmic, si bé amb un total respecte al seu vessant d’entitats locals. Aquesta
integració s’efectua a través de dues vies fonamentals: a) una primera quan
s’estableix que els consells insulars estaran integrats pels diputats escollits per
al Parlament a les illes de Mallorca, Menorca i Eivissa. b) i una segona quan preveu que
aquests puguin assumir l’execució i gestió d’un ampli ventall de competències
autonòmiques, a banda de les que els pugui correspondre com a entitats locals (art. 39
EAIB). A l’anterior podríem afegir-ne altres com ara el reconeixement de la
iniciativa legislativa dels consells (art. 26 EAIB) o l’exigència d’una majoria
qualificada de cada illa per a l’aprovació del Parlament de normes que les afectin
(art. 24.6 EAIB).
El
desplegament normatiu de les previsions constitucionals i estatutàries
que afecten els consells insulars es duu a terme fonamentalment a la
Llei 7/85 de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local,
i a la Llei 8/2000 de 27 d’octubre, de consells insulars, aquesta
darrera del Parlament de les Illes Balears.
Aquesta
darrera Llei, després d’afirmar amb caràcter general que correspon
als consells insulars el govern, l’administració i la representació
respectiva de les illes de Mallorca, Menorca i Eivissa i Formentera
i illes adjacents, indica que els Consell Insulars són institucions
de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i al mateix temps
administracions locals.
Així, com a
institucions autonòmiques, tenen la iniciativa legislativa en el Parlament, desenvolupen
i exerceixen les competències de la comunitat autònoma que els siguin atribuïdes,
col·laboren en el desenvolupament dels acords del Govern Balear i n’assumeixen la
representació institucional ordinària a cada illa.
Com a
entitats locals, els correspon bàsicament: la coordinació dels serveis municipals per
garantir-ne la prestació integral i adequada; l’assistència i la cooperació
jurídica, econòmica i tècnica amb els ajuntaments; la prestació de serveis públics de
caràcter municipal (quan els ajuntaments no ho poden fer per manca de recursos) i
supramunicipal i, en general, el foment i l’administració dels interessos peculiars
de l’illa.
