El Ple del Consell Insular acordà, en una sessió mantinguda a
Alaior el juny de 1979, que la seu de la institució s'ubicàs a la ciutat de Maó. Durant
els primers mesos, i en no comptar amb edifici propi, l'Ajuntament de Maó ofereix les
dependències de les cases consistorials, on comença la trajectòria de la nova
Administració menorquina.
Posteriorment, el 1994, es formalitza l'adquisició de l'edifici situat a la plaça de la
Catedral de Ciutadella,
que havia acollit, fins a la seva desaparició, la Universitat General
de Menorca i Particular de Ciutadella. Amb aquesta nova seu, on també s'ofereix atenció
als ciutadans de l'illa, s'obre el procés de descentralització política i
administrativa de la primera institució de Menorca.
El Govern i
l'Administració de Menorca.
Segons l'Estatut d'autonomia, "el govern,
l'administració i la representació" de l'illa de Menorca corresponen al Consell
Insular. Aquesta institució gaudirà d'autonomia en la gestió dels interessos propis.
Cadascun dels consells insulars estarà integrat pels diputats autonòmics elegits per al
Parlament de les Illes Balears en l'àmbit territorial respectiu.
Els tretze consellers que van integrar la
corporació del Consell Insular de Menorca després de les eleccions autonòmiques
de juny de 1987.
Funcions del Consell
Insular.
Les funcions bàsiques que desenvolupa el Consell de Menorca són:
Els consellers que integren la
corporació del Consell Insular de Menorca elegits el juny de 1991, després de la sessió
de presa de possesió, acompanyats pel president de la Comunitat Autònoma, Gabriel
Cañellas, i el president del Parlament de les Illes Balears, Cristòfol Soler.
- Exercir la iniciativa legislativa davant el
Parlament de les Illes Balears.
- Gestionar les decisions del Govern de
la Comunitat Autònoma a Menorca i assumir la representació ordinària del
Govern.
- Subscriure convenis i acords de cooperació.
- Exercir la potestat reglamentària.
- Assumir i executar les competències de l'article 39 de l'Estatut d'autonomia de
les illes Balears.
Les competències del Consell Insular.
L'article 39 de l'Estatut d'autonomia de les illes
Balears permet assumir, desenvolupar i exercir la funció executiva i la gestió en
nombroses matèries, així com demanar la transferència o delegació de qualsevol altra
competència autonòmica.
L'agost de 1995 Cristóbal Triay Humbert
assumeix la presidència del Consell Insular de Menorca. Els consellers menorquins del
mandat 1995-1999 amb el president de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears,
Cristófol Soler, després de la presa de possesió de Triay Humbert
El complex procés de traspàs de competències, on intervé el
Parlament de les Illes Balears mitjançant la Comissió Tècnica Interinsular, ha
incrementat al llarg dels vint anys de funcionament del Consell de Menorca les seves
tasques inicials, reduïdes en un principi a un àmbit estrictament d'Administració
local.
El 30 de juliol de 1999, Joana M.
Barceló Martí assumeix la presidència del Consell Insular de Menorca
Avui, el Consell Insular acompleix un paper fonamental en la coordinació de les
administracions de l'illa: l'ordenació territorial, l'activitat i el planejament
urbanístic, l'ordenació i inspecció del sector turístic, la gestió del patrimoni
historicoartísitc, la recollida i el tractament de les deixalles, l'atenció i
assitència social a col·lectius desfavorits o amb minusvalideses, la protecció dels
menors i el transport terrestre són, juntament amb altres tasques com la protecció civil
o el servei de bombers, les principals competències de la institució.
La Diada del Poble de Menorca.
El Ple del Consell Insular de Menorca, acordà, el 1981, instituir la festa
de Sant Antoni, patró de l'illa, com a Diada del Poble de Menorca.
La jornada del 17 de gener té una gran rellevància històrica, en commemorar la fi de la
Menorca musulmana i la incorporació de l'illa a la cultura europea i al món cristià
gràcies a la seva incorporació a la Corona d'Aragó. Els jurats de la Universitat
General de Menorca ja van acordar, el 12 de gener de 1575, que aquella festivitat fos
celebrada "amb tota aquella solemnitat que s'acostumava d'observar en semblant
Diada".
17 de gener de 1987: Inauguració, en el
Saló Gòtic de Ciutadella, dels actes commemoratius del Setè Centenari de la Conquesta
de Menorca
Els menorquins celebren la Diada festejant la
seva identitat menorquina. Una Diada de pau, cultura i convivència, en el sentit de
disposar d'una institució pròpia per a l'administració i el govern de l'illa com és el
Consell de Menorca.
Menorca, reserva de biosfera.
L'octubre de 1993 Menorca és declarada reserva de biosfera per la UNESCO. Aquesta declaració internacional,
impulsada pel Consell Insular, significa el reconeixement dels valors naturals singulars
de Menorca, amb una diversitat biològica que inclou la major part dels ecosistemes de la
Mediterrània.
A més, la UNESCO va tenir en compte el valuós patrimoni artísitc i cultural dels
menorquins, fruit d'un llegat històric ple d'episodis notables. Els béns etnològics i
monumentals són el testimoni de la cultura autòctona, amb la influència de diferentes
cultures al llarg dels segles.
La UNESCO distingeix com a reserves de biosfera aquells territoris del món que
aconsegueixen una activitat econòmica integrada mitjançant l'ús racional dels recursos.
És la filosofia del desenvolupament sostenible, que promou el Consell Insular per tal de
compatibilitzar un creixement socioeconòmic ordenat amb la conservació dels valors
mediambientals.
Més del quaranta per cent del territori menorquí és avui protegit gràcies a la Llei
d'espais naturals de les illes Balears, la qual garanteix la seva preservació i evita
agressions paisatgístiques.
L'estructura de la reserva de biosfera de Menorca està formada per una zona nucli, que
és el parc natural de s'albufera des Grau i la seva zona d'influència.
En segon lloc, hi ha les divuit zones declarades àrees naturals d'especial interès, que
permeten usos i activitats compatibles amb la natura i que no malmetin la riquesa
ecològica i paisatgística, d'acord amb els corresponents plans especials d'ordenació
dels recursos naturals.
Finalment, hi ha la resta de l'illa, que compleix la funció de zona de transició i
desenvolupament de les activitats humanes.
Pla de desenvolupament sostenible.
Després de l'obtenció de la declaració de Menorca com a reserva de
biosfera, el Consell de Menorca impulsa la redacció del Pla de desenvolupament sostenible
de l'illa (PDS), que és finançat amb fons del Programa Life de la Unió Europea. Aquest
document fixa l'estratègia global per a Menorca i defineix un model
de desenvolupament que integra les activitats socioeconòmiques en un mediambient i
un territori ordenats.
En definitiva, el PDS neix amb la voluntat de fer compatible el desenvolupament econòmic
al qual té dret qualsevol poble; això sí, des de la fidelitat i el respecte al
patrimoni natural i cultural que li són propis.
El Consell Insular entén que gaudir de la consideració de reserva de biosfera no
condiciona els menorquins a convertir-nos en una reserva natural en què la natura, per
ella mateixa, sigui el centre de protecció, estudi i conservació com a espai verge. Ben
al contrari: esser reserva de biosfera ens condiciona a continuar (i a millorar, segons
els casos) l'hamornització de la vida natural i la vida social que, des de la
prehistòria, han tingut lloc sobre la nostra geografia.
L'Institut Menorquí d'Estudis.
El Consell Insular, el 1986, va crear l'IME per a la recerca, promoció,
recuperació i difusió de la cultura a l'illa de Menorca, amb la voluntat que
esdevingués el centre de recepció i intercanvi del pensament i de la ciència.
L'IME s'estructura en cinc seccions, que corresponen als àmbits de recerca i divisió
disciplinar:
- Ciència i Tècnica.
- Ciències Naturals.
- Ciències Socials.
- Història i Arqueologia.
- Llengua i Literatura.
Els òrgans de govern de l'Institut són el Consell Executiu (gestió i direcció) i el
Consell Científic (investigació i recerca).
A més de publicacions en col·laboració amb altres institucions, l'IME edita
col·leccions temàtiques, com Capcer (edicions crítiques de clàssics menorquins), Cova
de Pala (monografies històriques); Premis Francesc de Borja Moll, Quaderns de
divulgació; Xibau (poesia d'autors menorquins) i la Revista de Menorca, entre
altres.
El Consorci de Residus Sòlids Urbans.
L'abril de 1994, el Consell Insular i els vuit ajuntaments de Menorca van
constituir el Consorci de Residus Sòlids de Menorca que gestiona el servei de recollida i
tractament de les escombraries i deixalles que generen les poblacions de l'illa.
Amb aquest organisme les administraciones menorquines van donar una resposta conjunta al
problema dels residus sòlids urbans que es materialitzà en la creació de la planta de
compost de Milà, inaugurada el febrer de 1995. En la seva construcció s'ha tingut
especial esment a evitar impactes mediambientals, com ho confirma l'ampliació i cobertura
de l'àrea destinada a la fermentació de la matèria orgànica que es tranforma en
compost.
Planta de compost de Milà. Maó
El volum de matèria tractada ha augmentat
progressivament els darrers anys. En el mateix període ha millorat significativament la
qualitat del compost, que actualment té una gran demanda en horticultura i
jardineria.
El Consell de Menorca promou els hàbits de (reciclar, reutilitzar i reduir) la producció
de residus sòlids entre la població de l'illa. El 1998 els nuclis urbans des Mercadal,
Fornells i Ses Salines foren els pioners en la recollida selectiva de matèria orgànica
gràcies a un conveni signat entre el Consorci, el Consell Insular i els
ajuntaments.
Les obres del Consell Insular.
El Consell Insular de Menorca promou diverses obres institucionals que donen
resposta a la demanda de la població. Una primera actuació consisteix en la construcció
de la nova seu de la institució a Maó, a la plaça de la Biosfera dels Jardins de
Malbúger, a prop de la Via de ronda, ubicació que facilitarà una gestió més àgil i
una atenció més ràpida als ciutadans.
Els serveis socials, amb especial atenció als col·lectius que pateixen minusvalideses i
deficiències, constitueix un dels camps d'actuació prioritària amb l'ampliació de la
Residencia de Trepucó, la reforma de les actuals instal·lacions del Centre Ocupacional
de Bintalfa i la construcció del Centre Polivalent de Salut i Serveis Socials de
Ciutadella, que s'ubicarà a l'antic ambulatori.
Un tercer camp d'acció és la rehabilitació del patrimoni històric de l'illa, en el
marc del Programa de turisme cultural que promou el Consell en col·laboració amb
Turespaña.
Pla de turisme cultural.
El Pla de turisme cultural promou i finança diverses actuacions de millora,
recuperació i ordenació de monuments de l'illa que s'integren en una oferta turístca
del patrimoni historicoartístic com a proposta diferenciada de la reserva de biosfera.
Les actuaciones prioritàries del Consell dins aquest programa són la restauració
i consolidació de les estructures del fort de Marlborough (es Castell), ubicat a la cala
de Sant Esteve des Castell, i de la torre de Fornells, a l'entrada de la badia de
Fornells.
LA PRIMERA
CORPORACIÓ INSULAR (1979 - 1983)
President
-Francesc Tutzó Bennàsar (UCD)
Vicepresident
- Antoni Casasnovas Franco (UCD)
Consellers
- Rafel de Febrer Pons (UCD)
- Joan Antoni Seguí Mercadal (UCD)
- Antoni Vidal Rotger (UCD) cessa en data 28-05-80 i el substitueix
el Sr. Ramon Carreras Verdaguer
(UCD)
- Cristóbal Triay Humbert (UCD)
- Andreu Murillo Tudurí (PSM)
- Francesc Coll Allés (PSM) cessa en data 28-05-80
i el substitueix la Sra. Maria Joan Benejam
(PSM)
- Joan Francesc Triay Llopis (PSOE)
- Belarmino Menéndez Àlvarez (PSOE)
- Joan Francesc López Casasnovas (PCIB)
- Manuel Yebra Benavente (CD) cessa en data 01-10-80 i el
substitueix el Sr. José Allés Serra (CD)
MANDAT DE 1983 A 1987
President
- Tirso Pons Pons (PSOE)
Consellers
- Joaquim Vivó Cortés (PSOE)
- Francesc Gómez Sabrido (PSOE)
- Benjamí Carreras Font (PSOE)
- Guillem Seguí Coll (PSOE)
- Joan Francesc López Casasnovas (PSM)
- Ramon Orfila Pons (PSM)
- Joan Huguet Rotger (AP-PDP-UL)
- Josep Allés Serra (AP-PDP-UL)
- Manuel Jaén Palacios (AP-PDP-UL)
- Fernando Saura y Manuel de Villena (AP-PDP-UL)
- Cristóbal Triay Humbert (CIM)
MANDAT DE 1987 A 1991
President
- Tirso Pons Pons (PSOE)
Vicepresident
- Albert Moragues Gomila (PSOE)
Consellers
- Antoni Febrer Gener (PSOE)
- Benjamí Carreras Font (PSOE)
- Antoni Gomez Arbona (PSOE)
- Joan Huguet Rotger (AP)
- Narcís Tudurí Marí (AP)
- Manuel Jaén Palacios (AP)
- Lluís Coll Allés (AP)
- Fernando Saura y Manuel de Villena (AP)
- Joan Francesc López Casasnovas (EEM)
- Ramon Orfila Pons (EEM)
- Carles Ricci Febrer (CDS)
MANDAT DE 1991 A 1995
President
- Albert Moragues Gomila (PSOE)
Vicepresident
- Antoni Gomez Arbona
Consellers
- Joana Maria Barceló Martí (PSOE)
- Jaume Peralta Aparicio (PSOE / No adscrit)
- Javier Tejero Isla (PSOE)
- Joan Francesc López Casasnovas (EEM)
- Ramon Orfila Pons (EEM)
- Joan Huguet Rotger (PP)
- Francisco García Olives (PP)
- Manuel Jaén Palacios (PP)
- Lluís Coll Allés (PP)
- Cristóbal Huguet Sintes (PP)
- Antonio Pons Villalonga (PP)
* MOCIÓ DE CENSURA EN
DATA 18 DE SETEMBRE DE 1991
Es produeixen
el següents canvis:
President
- Joan Huguet Rotger (PP)
Vicepresident
- Manuel Jaén Palacios (PP)
Consellers
- Francisco García Olives (PP) presenta
renúncia com a diputat el 26-03-92 i el substitueix la Sra.
Carlota
Alberola Martínez (PP)
- Lluís Coll Allés (PP)
- Cristóbal Huguet Sintes (PP)
- Antonio Pons Villalonga (PP)
- Albert Moragues Gomila (PSOE) presenta renúncia com a
diputat el 08-06-93 i el substitueix el Sr.
Joan Manel Mascaró Pons
(PSOE)
- Joana Maria Barceló Martí (PSOE)
- Antoni Gomez Arbona
- Javier Tejero Isla (PSOE)
- Joan Francesc López Casasnovas (EEM) presenta
renúncia com a diputat el 22-09-92 i el
substitueix el Sr. Joan
Bosco Gomila Barber (EEM)
- Ramon Orfila Pons (EEM)
- Jaume Peralta Aparicio (No adscrit)
MANDAT DE 1995 A 1999
President
- Joan
Huguet Rotger (PP) en data 27-08-95 és elegit
President de la Mesa del Parlament de les Illes
Balears, produint-se el
seu cessament i substituint-lo el Sr. Cristóbla Triay Humbert (PP).
Vicepresident
- Antoni L. Juaneda Cabrisas (PP)
Consellers
- José
Simó Gornés Hachero (PP)
- Carlota Alberola Martínez (PP)
- Manuel Jaén Palacios (PP)
- Alejandro Pax Dolz de Castellar (PP)
- Andreu Avel·lí Casasnovas Coll (PP)
- Joana Maria Barceló Martí (PSOE)
- Miguel Gascón Mir (PSOE)
- Maria del Carme Garía Querol (PSOE)
- Javier Tejero Isla (PSOE)
- Ramon Orfila Pons (PSM) presenta renúncia com a diputat el
19-11-97 i el substitueix el Sr. Joan
Bosco Gomila Barber (PSM)
- Josep Ignasi Portella Coll
(EM)
MANDAT DE 1999 A
2003
Presidenta
- Joana M. Barceló Martí (PSOE)
Vicepresidenta
- Maria del Carme García Querol (PSOE)
Consellers
- Miguel Gascón Mir (PSOE)
- Maria Lluïsa Dubón Pretus (PSOE)
- Javier Tejero Isla (PSOE)
- Ester Riudavets Vidal (PSM)
- Josep Ignasi Portella Coll - EM
- Guillem Camps Coll (PP)
- Maria Cerezo Mir (PP)
- José Simón Gornés Hachero (PP)
- Cristóbal Huguet Sintes (PP)
- Manuel Jaén Palacios (PP) renúncia com a conseller en data 17-09-99
i el substitueix el Sr. Antoni
L. Juaneda Cabrisas que renúncia com a conseller
i és substituït pel Sr. Manuel José Monerris
Barberà (PP)
- Misericordia Sugrañes Barenys - PP
MANDAT
DE 2003 A 2007
Presidenta
- Joana M. Barceló Martí (PSOE)
Vicepresidenta primera
- Maria del Carme García Querol (PSOE)
Consellers
- Damià
Borrás Barber (PSOE)
- Josefina Casals Senent (PSOE)
- Àngela Caules Fuentes (PSOE)
- Andreu Bosch Mesquida (independent)
- Antònia Allés Pons (PSM)
- Juan Manuel Lafuente Mir (PP)
- José Simón Gornés Hachero (PP)
- Mariana López Oleo (PP)
- José Seguí Díaz (PP)
- Fernando Villalonga Bordes (PP)
- Guillem Camps Coll (PP)
