Consell Insular de Menorca

DINS EL TÚNEL

1. Hi havia moltes pagelides (o lapes) i caragolines, tres crancs, dos tomàtics de la mar, eriçons de mar (o garotes), algues i plantes. Tots ells viuen molt aferrats a les roques perquè han de resistir el fort embat de les onades. Per exemple les pagelides s´adheriexen com una ventosa fent el buit entre la closca i la roca. La majoria menjen algues i son de costums nocturns. Els tomàtics de la mar, igual que les ortigues de la mar (anemones) són orticants i menjen petits crustacis que atrapen amb els múltiples tentacles que tenen.

Representen la base de la piràmide de la xarxa trófica. Molts peixets petits s´alimenten d´algues i caragolines que trobem aferrades a les roques. I aquests peixets petits són alhora menjats per peixos més grossos.

 

2. La Posidònia és una planta (i no una alga ja que té teixits diferenciats en arrel, tija i fulles) submarina que només existeix a la Mediterrània i forma "boscos" espessos on hi troben refugi moltes cries. També serveix de substracte per a mol.luscs i altres animals així com el cavallet de la mar. D´altra banda els temporals de tardor i hivern arrastren les seves fulles fins a l´arena de platja on s´acumula i forma una veritable barrera –tal com vam comprovar a cala Tirant- que evita pèrdues d´arena a la platja.

 

3. El tercer aquari representa un ambient on degut a la brutícia i a les ancles dels baixells, no hi ha Posidònia i per tant és com un "desert" pels animals en comparació amb els "boscos" de Posidònia que hi trobem al darrer diorama. Aquí no hi ha ni refugi per alevins, i hi falten molts animals que solen viure aferrats a les fulles de la Posidònia. La pèrdua d´extensió de Posidònia representa una empobriment molt important de la fauna de les nostres costes.

Les ortigues de la mar són animals molt primitius parents de les tomàtigues de la mar i les meduses. És molt comuna a les nostres costes . Sol viure quasi a flor d´aigua. S´alimenta de petits crustacis (gambetes i crancquets) i peixets que paralitzen i capturen gràcies als seus múltiples tentacles.

 

4. El corall és un d´aquells animals marins que, com l´esponja, no es mouen gens. De fet un corall no és més que un animal colonial; és com un agregat de moltes ortigues de la mar petitíssimes que adquireix una forma arborescent i de color vermell. El corall que tenim a Menorca (sobretot a la costa nord) és pot considerar una verdadera joia faunística. El seu esquelet totalmet calcificat, s´empra com a objectes d´adorn molt diversos. Aquest ús fa que aquest animal estigui sotmés a una intensa recol.lecció sense control i que comenci a escassejar en alguns indrets del Mediterrani.

 

6. Un animal molt típic de les coves submarines és la apreciada llagosta que viu entre els 40 i 70 m de profunditat, exepte entre els mesos de novembre

Març que baixa més.

 

7. Eren animals carronyers i canívals, de constitució molt reforçada i amenaçant. Aquí estratègies filtradores o inmóbila ja no tenen sentit, hi ha poc aliment i cal anar-lo a buscar.

 

AL CENTRE DE L'AULA

8. A l´aquari central hi havia l´Anfós, el Cap Roig i una estrella de mar. L´Anfós pot viure més de 50 anys, arribar a fer un metre i mig de llarg i 45 kg de pes, així doncs, el que hi ha a l´aquari és bastant petit. Pot arribar a viure fins a 200 m de fondària. És un bon nedador que s´alimenta de peixos, crustacis i mol.luscs però té preferència pels pops. Igual que la majoria dels peixos, és hermafrodita, quan neix és famella i quan passa dels 10 kg. es torna mascle.

El Cap-roig és un perfecte exemple de camuflatge, és un fenomen anomenat cripsis amb molts exemples a la naturalesa.

 

9. Bàsicament repon a tres causes. D´una banda la competència amb l´homo pel mateix recurs: el vell marí també menja llagosta, anfós i pops, al augmentar el nombre de pescadors i millorar els mètodes de pesca han augmentat les captures de llagostes, anfós i pops en detriment del vell marí que no trobava que menjar. A més al pescar amb xarxa molts cops el vell marí hi quedava atrapat i al ser un mamífer que tansols aguanta buit minuts devall l´aigua, molts cops al treure la xarxa treien el vall marí ja ofegat. D´altra banda l´homo va desplaçar l´hàbitat de cria al vell marí de les platjes a les coves; i les coves són un lloc perillós per tenir-hi les cries degut als temporals. Per aquests tres motius bàsicament ja no queden vells marins a les nostres costes, tansols un reduït nombre d´exemplars a les costes d´Argèlia i Marroc i a les Canàries.

 

10. El peix petit menjava peixets més petits encara, algues o zooplancton i el zooplancton menja fitoplancton. A partir de les algues o el fitoplancton començavem la piràmide tròfica amb hervibors i carnivors. Depen del nivell de la classe es pot recordar que era el zooplancton i el fitoplancton com a elements diferenciadors del mar respecte el medi terrestre. El zooplancton està format per organismes pertanyents a casi tots els grups animals, tant aduls com en fase larvària. De les 135.000 espècies conegudes d´invertebrats marins, 100.00 presenten una fase larvària com a zooplancton. En canvi el fitoplancton, molt més petit que el zooplancton, té pigments fotosintètics amb lo qual a partir de sals minerals, aire, aigua i energia solar pot fabricar-se el seu propi aliment.