Notícies i actualitat

La miloca, tot i que amenaçada, podria estar a prop de la saturació a Menorca

Data : 29/05/2019

El més petit dels voltors europeus pot haver ocupat ja tots els recursos disponibles per a l'espècie a l'illa, que té la densitat de població reproductora més alta d'Europa

L'últim estudi de seguiment de la població reproductora de la miloca o voltor petit a la Reserva de Biosfera de Menorca, realitzat en 2018, estima la població d'aquesta singular au rapinyaire en 52 parelles territorials. Els seus paràmetres reproductors són bons, més elevats que en anys anteriors, amb un 75% de parelles amb èxit (nombre de polls volats per cada parella amb posta) i una taxa de productivitat de 0,92 (nombre de polls volats per cada parella territorial).

Malgrat això, la miloca és una espècie amenaçada a causa del seu escàs nombre d'exemplars. Ho està a totes les escales, ja que ha sofert un gran declivi poblacional en els darrers 50 anys a tots els seus territoris. Entre les seves principals amenaces són l'ús il·legal de verí, l'eliminació de canyets, la caça o l'electrocució amb línies elèctriques. En l'àmbit nacional, està inclosa en la categoria d'"en perill" en el Llibre Vermell de les aus a Espanya, és considerada "vulnerable" a les Balears, i "en perill" a escala europea i mundial.

Però es dóna una circumstància especial a l'illa de Menorca. Les dades sobre la seva població pràcticament no han variat des de 2004 trobant-se sempre propera a les 50 parelles. A més, si observem l'històric dels paràmetres reproductors de l'espècie a l'illa, és possible apuntar una lleugera tendència descendent en productivitat. Tots dos indicadors fan pensar que la població pugui estar a prop de la saturació a l'illa. És a dir, que la seva població ja no pugui créixer més pel fet que la població existent ha copat ja els recursos a l'illa, hàbitat i aliment principalment, i la capacitat del territori per acollir l'espècie està en el seu màxim, que compta a Menorca amb la densitat de població reproductora més alta d'Europa. Sens dubte és una dada positiva tractant-se d'una espècie amenaçada.

La història d'un dels exemplars seguits a la Reserva pot il·lustrar aquest fet. Lamentablement va ser trobat mort recentment per causes encara desconegudes, però les dades recollides d'ell permeten sostenir la teoria apuntada, encara que no serveixi per treure conclusions científiques. Es tractava d'una femella adulta d'aproximadament 22 anys, un exemplar del qual es disposava de molta informació gràcies al fet que durant 7 anys va ser seguit amb un emissor. Aquesta femella de miloca pertanyia a un trio reproductor juntament amb dos mascles. Malgrat que és una espècie principalment monògama, pot donar-se el cas que davant la dificultat que la població augmenti i creixi el nombre de parelles reproductores (per limitació d'espais, recursos i baixa mortalitat, com s'ha donat el cas), les ja existents incorporin individus al nucli reproductor. Es tracta d'una estratègia reproductora que s'adopta en poblacions saturades per integrar dins la població reproductora de l'espècie els individus que arriben a l'edat adulta. Aquests guanyen experiència i la parella rep ajuda en l'aportació d'aliment i protecció de les cries.

La població es troba per tant en bon estat de conservació, però cal ser previnguts. A les amenaces ja comentades se sumen alguns factors específics que poden afectar la població de la miloca a l'illa, i que col·loquen a l'espècie en una situació delicada. Es tracta d'una població d'una mida molt reduïda a causa de les dimensions del seu territori a Menorca. Es troba en situació d'aïllament en una illa, emplaçaments on s'incrementen substancialment les taxes d'extinció donada la dificultat de compensar amb individus externs les possibles pèrdues en el territori. I finalment, parlem d'una espècie molt longeva, de manera que la mortalitat adulta pot tenir especial afectació sobre la població. Tot això obliga a seguir molt de prop les variacions poblacionals de l'espècie a l'illa.


A la Reserva de Biosfera de Menorca s'ha dut a terme un control periòdic de la població des de l'any 1998. L'últim control de 2018 es va efectuar de tota la població insular per determinar el tamany de la població reproductora, dades que s'emmarquen en un cens global en tot el territori espanyol.
A partir de l'any 1999 es va detectar un descens important, estimat en un 26% en 12 anys fins a 37 parelles territorials l'any 2000. Aquest descens va estar relacionat amb el consum d'esquers enverinats, i entre els anys 2000 i 2004 es van localitzar 12 exemplars ferits o morts dels quals sis van morir per consum de verí. A partir de l'any 2001 la població va ser recuperant-se fins a les 50 parelles que es van trobar en l'any 2004.

Distribució, hàbitat i biologia
La miloca pertany al gènere Neophron, compost per una única espècie, Neophron percnopterus, que al seu torn es divideix en tres subespècies: N.p. percnopterus, N.p. ginginianus i N.p. majorensis. L'espècie nominal es distribueix pel sud d'Europa fins a Àsia central i nord-oest de l'Índia, Aràbia i el nord d'Àfrica. La subespècie ginginianus es troba al Nepal i l'Índia i la subespècie majorensis es distribueix exclusivament a l'arxipèlag canari. La població global s'ha estimat en 15.000 parelles reproductores, que es distribueixen en menys de 2.000 parelles a l'Àsia Central, uns pocs centenars de parelles a l'Índia, menys de 7.500 parelles a l'Àfrica i la població Europea, d'entre 3.300 i 5.050 parelles. A Europa les majors poblacions es concentren a Espanya (36%) i a l’Anatòlia (54%), a més de menors poblacions al Caucas (235 parelles), als Balcans (127 parelles), a Itàlia i a França (97 parelles).

La miloca s'alimenta principalment de carronya, mesura entre 55 i 65 cm i té una envergadura d'entre 148 i 171 cm. Un exemplar adult té el plomatge blanc brut a excepció de les plomes de vol, que són negres. Els joves tenen plomatge més fosc, de tons marrons i grisos. No té plomatge a la cara, de manera que deixa al descobert en aquesta zona una característica pell groga. Disposa d'un bec fi i llarg, també groc, que li impedeix esquinçar la pell de grans cadàvers a diferència d'espècies de voltor més grans. Ocupa preferentment les àrees muntanyoses i els seus voltants, així com regions més o menys abruptes, i a l'illa escull penya-segats marins per criar. És una au hivernant, tot i que a Menorca hi ha l'única població sedentària a Europa.

Maó, 29 de maig de 2019.

 

Compartir:   Publicar en facebook  Publicar en twitter
Més informació
Informe tècnic 06/2018
Imatges relacionades
Foto 1Foto 2
 
 
Pla Territorial Insular de Menorca (PTI) Pla Territorial Insular de Menorca (PTI) El PTI marca el model de desenvolupament de l'illa. Aquí podeu consultar el document en la seva integritat.
Carpeta Ciutadana Carpeta Ciutadana Apropam l'administració a la ciutadania. Els teus expedients a tan sols un clic. Demana el teu PIN CIUTADÀ
Menorca Talaiòtica Menorca Talaiòtica
Web Reserva de Biosfera Web Reserva de Biosfera Informa't de les novetats sobre les funcions de conservació, desenvolupament i de la Reserva de Biosfera.
IDE Menorca (cartografia i mapes de Menorca) IDE Menorca (cartografia i mapes de Menorca)
SAC SAC El Consell ofereix un servei integral d’atenció a la ciutadania. Informa’t de tots els tràmits que hi pots realitzar.
Contractació i Perfil del Contractant Contractació i Perfil del Contractant Contractes, licitacions, contractar, licitar, licitador
BOIB - Buttletí Oficial de les Illes Balears BOIB - Buttletí Oficial de les Illes Balears
 
 
 

  © Consell Insular de Menorca - Pl. Biosfera, 5 - 07703 MAÓ
 
Avís Legal  |  Accessibilitat  |  Mapa web  |  XHTML 1.0  |  CSS 2.1  |  RSS