Notícies i actualitat

El Consell Insular presenta un nou estudi sobre els desnonaments de llogaters a Menorca

Data : 10/09/2018

La consellera de Serveis Generals, Transparència i Habitatge, Cristina Gómez, ha presentat aquest matí l’estudi "Hi ha gentrificació a Menorca? Turistització, habitatge i desnonaments". L’han acompanyada en la presentació els autors de l’estudi, Sònia Vives-Miró i Onofre Rullan, del departament de Geografia de la UIB.

L’estudi és fruit d’un conveni signat entre el Consell de Menorca i la Universitat de les Illes Balears per a dur a terme una anàlisi dels desnonaments de llogaters que en complementa un d’anterior que estudiava la geografia de les execucions hipotecàries a l’illa*.

Com ha explicat Gómez, aquest estudi té com a objectiu fer una diagnosi de la situació actual de la gentrificació a Menorca i com aquesta incideix en l’accés a l’habitatge a Menorca. “Cada dia ens arriben famílies que tenen problemes a l’hora d’accedir a un habitatge digne. Com a institució pública hem de saber gestionar els instruments necessaris per a garantir el dret a l’habitatge a tothom, però també hem d’estudiar les diferents causes que originen aquest problema, no ens podem quedar en la primera capa superficial”, ha afegit.

Així, la conselleria de Serveis Generals, Transparència i Habitatge, ja ha portat diferents actuacions amb la finalitat de conèixer a fons les actuals problemàtiques i les causes que incideixen en el dret universal de l’accés a l’habitatge. Entre aquestes actuacions es troben les jornades anuals d’habitatge, un estudi elaborat per l’OBSAM per conèixer l’habitatge buit i d’ús parcial en els diferents municipis de Menorca i que es presentarà a les properes Jornades d’habitatge dins el mes de novembre, així com un procés participatiu referent a la problemàtica d’accés a l’habitatge que es presentarà pròximament.


Conclusions de l’estudi

L’increment de la pressió turística dels darrers anys ha estat, en termes percentuals, més important a Menorca que a la resta d’illes. Aquest tipus de turisme més recent és sobretot turisme urbà, fet que ha provocat la puja de preus dels lloguers d’habitatges i, conseqüentment, s’han activat més processos de desnonaments de llogaters.

El fenomen es presenta més intens a Ciutadella que a Maó. Ciutadella ha registrat un IPH (Índex de Pressió Humana) de 61.647 persones i hi operen 383 cases de la plataforma AirBnb mentre a Maó aquestes xifres són, respectivament, de 34.840 i 193.
Si l’anterior bombolla immobiliària va provocar l’esclat de les execucions hipotecàries, el que ja s’està anomenant com l’actual bombolla de lloguer està provocant desnonaments de llogaters. De fet l’anterior esclat de la bombolla ja va passar que, a diferència de la resta d’illes, a Menorca hi hagués més execucions hipotecàries que desnonaments de llogaters per mor de la importància del sector turisticoresidencial menorquí, en termes relatius.

Tot plegat ha fet popularitzar un terme com gentrificació -que originalment data de 1964- que tanmateix és global. La gentrificació s’entén com a desplaçament no voluntari dels residents tradicionals per mor de la puja de preus del sector residencial. Això ha fet sorgir xarxes com la SET que agrupa a grans ciutats que pretenen lluitar contra de la gentrificació.

El cas de Menorca

El turisme a Menorca, fins a la dècada del 2010, presentava dues característiques fonamentals, Ciutadella concentrava el 55% de l’oferta i el 65% de l’oferta menorquina era d’apartaments. La irrupció d’AirBnb, que concentra 10.000 places a l’illa, s’ha instal·lat sobre aquest model concentrant-se, principalment, sobre el centre de Ciutadella i les seves urbanitzacions costaneres. Altres àmbits a destacar són la costa SE del partit judicial de Maó i Fornells.

El fenomen AirBnb ha mobilitzat uns 18 milions d’€ (maig de 2017) tot i que és molt concentrat a segons quins indrets. Al centre de Ciutadella es troben àrees on la mobilització ha estat de més d’1´5 m€/km2, unes xifres que baixen a 1,3 al sud de Maó i a 0,5 a Fornells.

En el cas de Ciutadella són 752 els habitatges que s’ofereixen via AirBnb, molt concentrat al centre però amb xifres absolutes més importants a les urbanitzacions costaneres. A Maó l’oferta només és de 209 amb predomini del centre de la ciutat.

Tot plegat s’insereix en un repunt de preus de venda d’habitatges 10 anys després de l’esclat de la bombolla. Els preus de venda començaren a repuntar a la ciutat d’Eivissa el 2013 (ara 5000 €/m2), a Palma el 2015 (ara 2700 €/m2) i a Maó i Ciutadella ho ha començat a fer el 2016-17 (ara 1800 €/m2). Tanmateix el preu de sortida segons les dades extretes d’Idealista és molt més elevat per al total de l’illa de Menorca: 2263 €/m2. Tot plegat palesa una forta revalorització de preus que també afecta els lloguers. Especialment a les zones suburbanes i en concret a Ciutadella.

Una de les conseqüències d’això, com dèiem, és l’increment de desnonaments de llogaters que, a les Balears, han presentat una mitjana dels darrers 5 anys de 1500 a l’any (1700 a Mallorca, 250 a Eivissa i 83 a Menorca). Però que si ho posam en relació al parc d’habitatges (en desnonaments de llogaters per cada 1000 habitatges) les xifres són de 2,7 per Mallorca, 3,8 per Eivissa i 1,7 per Menorca. Entre 2003 i 2017 hi ha hagut a l’illa 1086 desnonaments de llogaters, 399 a Ciutadella i 426 a Maó. Maó presentava unes xifres superiors a les de Ciutadella fins el 2012 però a partir d’aleshores es canvien els papers, tot plegat molt relacionat amb la irrupció del nou tipus de turisme que comentaven abans.

En el cas concret de Ciutadella al centre s’assoleixen les màximes densitats de desnonaments de llogaters per km2 (12) tot i que en nombres absoluts les urbanitzacions del sud presenten nombres superiors (50 davant als 25 del centre). Els 209 de Maó es concentren al centre.

Tot plegat, Menorca presenta símptomes de gentrificació turística? Aquí cal puntualitzar:

1. La gentrificació no és homogènia: n’hi ha més a les ciutats que als pobles i més a Ciutadella que a Maó. Això ho demostra el fet que, per seccions censals, l’índex de correlació entre oferta d’AirBnb i desnonaments de llogaters és de 0,95 (1 voldria dir que la relació és total).

2. El predomini de Ciutadella en el procés de gentrificació pot ser degut a diverses causes no excloents com són: el valor patrimonial de l’antiga i aristòcrata capital, la seva major funció residencial tradicional o les polítiques urbanes implementades als darrers anys.

3. La gentrificació, a les Illes Balears, és un vector de direcció SW-NE. És més intensa a Eivissa, una mica menor a Mallorca i a Menorca presenta valors comparativament més baixos tot i que Ciutadella sembla pugui ser la porta d’entrada del fenomen que, de no canviar les tendències, és previsible que també arribi plenament a Maó.


Maó, 10 de setembre del 2018


Compartir:   Publicar en facebook  Publicar en twitter
Imatges relacionades
Foto 1
 
 
Pla Territorial Insular de Menorca (PTI) Pla Territorial Insular de Menorca (PTI) El PTI marca el model de desenvolupament de l'illa. Aquí podeu consultar el document en la seva integritat.
Carpeta Ciutadana Carpeta Ciutadana Apropam l'administració a la ciutadania. Els teus expedients a tan sols un clic. Demana el teu PIN CIUTADÀ
Menorca Talaiòtica Menorca Talaiòtica
Web Reserva de Biosfera Web Reserva de Biosfera Informa't de les novetats sobre les funcions de conservació, desenvolupament i de la Reserva de Biosfera.
IDE Menorca (cartografia i mapes de Menorca) IDE Menorca (cartografia i mapes de Menorca)
SAC SAC El Consell ofereix un servei integral d’atenció a la ciutadania. Informa’t de tots els tràmits que hi pots realitzar.
Contractació i Perfil del Contractant Contractació i Perfil del Contractant Contractes, licitacions, contractar, licitar, licitador
BOIB - Buttletí Oficial de les Illes Balears BOIB - Buttletí Oficial de les Illes Balears
 
 
 

  © Consell Insular de Menorca - Pl. Biosfera, 5 - 07703 MAÓ
 
Avís Legal  |  Accessibilitat  |  Mapa web  |  XHTML 1.0  |  CSS 2.1  |  RSS