Notícies i actualitat

El departament de Cultura del Consell Insular de Menorca fa una crida a la col·laboració ciutadana en la lluita contra l’espoli arqueològic

Data : 30/11/2016

El conseller de Cultura i Educació, Miquel Àngel Maria, i el director insular de Cultura i Patrimoni, Antoni Ferrer, han fet avui una crida a la col·laboració ciutadana en la lluita contra l’espoli arqueològic.

Acompanyat pel director insular de l’Estat, Javier López Cerón, el conseller ha explicat com els espolis arqueològics constitueixen un problema per a la conservació del patrimoni històric de Menorca. “Aquest tipus d'actuacions se solen realitzar amb l'ajuda de detectors de metalls, la utilització dels quals està estrictament prohibida dins dels límits de qualsevol jaciment arqueològic, a no ser que qui l'utilitza sigui un arqueòleg, en el marc d'un projecte d'investigació i que compti amb l'autorització pertinent del Servei de Patrimoni Històric del Consell Insular”, ha dit Maria.

Aquestes actuacions no autoritzades a jaciments arqueològics de Menorca provoquen diversos tipus de perjudicis. En primer lloc, impliquen l'apropiació indeguda, per part de particulars, d'objectes històrics que són patrimoni de tots els ciutadans. En segon lloc, i fins i tot més important, la remoció del terreny que implica l'espoli fent malbé els estrats que formen el jaciment, destruint el context dels objectes i, per tant, la informació històrica que hauria pogut proporcionar. Donat que cada jaciment és únic, aquesta informació històrica mai més es pot recuperar. “Els objectes espoliats, aïllats del seu context arqueològic, perden gran part de la seva capacitat d'aportar informació històrica, de forma que, encara que es recuperin, mai no proporcionaran tantes dades sobre el nostre passat com si haguessin estat recuperats en el context d'una excavació arqueològica. Tot i així, la recuperació dels objectes espoliats és important. En primer lloc, perquè són béns públics i mereixen estar dipositats en un museu, a l'abast de tothom; i en segon lloc perquè sempre poden proporcionar alguna informació de tipus històric. També s'ha de tenir en compte que la remoció del subsòl, causada pels espoliadors, pot iniciar o accelerar un procés d'erosió que contribueix a degradar el jaciment fins i tot temps després que s'hagi produït l'espoli”, ha dit el conseller.

López Cerón i Antoni Ferrer han informat sobre les dues detencions realitzades durant aquest any que es corresponen a persones que estaven realitzant actuacions il·legals, amb detector de metalls, a la zona compresa entre el Castell de Sant Felip i el Cementiri Municipal des Castell.

“En aquesta zona s'hi estenen les restes del segon Raval de Sant Felip, un nucli de població on van viure unes 3.000 persones entre 1713 i 1777. Aquell any, les construccions van ser enderrocades i la població es va traslladar a l'actual emplaçament del poble des Castell. Una part d'aquell antic nucli va ser objecte d'una excavació arqueològica l'any 2000, amb motiu de l'ampliació del cementiri”, ha explicat Ferrer.

Entre els materials requisats als espoliadors hi ha dues petites bales de canó del segle XVIII, una moneda de Felip V (1700-1746), un petit plat metàl·lic del segle XIX, així com un conjunt de petits objectes metàl·lics de cronologia indeterminada, possiblement dels segles XIX i XX. Tots aquests materials es troben actualment al Servei de Patrimoni del Consell Insular, i seran dipositats al Museu de Menorca.

Al llarg d'aquest any s'han detectat evidències d'espoli a 11 jaciments arqueològics diferents. Cinc d'aquestes actuacions han estat detectades pels vigilants de patrimoni del Consell Insular, cinc han estat detectades per ciutadans, que les van comunicar al Servei de Patrimoni o al Seprona, i una ha estat detectada pel Seprona. És precisament aquesta col·laboració ciutadana la que ha permès al Seprona realitzar les dues detencions esmentades. “Quan es detecten evidències d'espoli en un jaciment, que generalment consisteixen en forats a terra, de poc diàmetre, en punts concrets, s'intensifiquen les tasques de vigilància en el jaciment, tant per part del Seprona com dels vigilants del Servei de Patrimoni Històric del Consell Insular”, ha subrallat Ferrer.

En aquest sentit, s'ha de destacar, per tant, que la col·laboració ciutadana és essencial en la lluita contra l'espoli, sobretot tenint en compte que Menorca compta amb 1500 jaciments arqueològics i, per tant, exercir una vigilància constant sobre tots ells és inviable. Si qualsevol ciutadà detecta la presència d'una persona amb un detector de metalls a un jaciment arqueològic o el seu entorn immediat, o bé constata que s'hi està removent el subsòl fora del marc d'una excavació arqueològica programada, es pot posar en contacte de forma amb el Seprona o amb el Servei de Patrimoni Històric del Consell Insular de Menorca.


Maó, 30 de novembre de 2016


Compartir:   Publicar en facebook  Publicar en twitter
Imatges relacionades
foto
Departaments
Cultura i Educació
 
 
Pla Territorial Insular de Menorca (PTI) Pla Territorial Insular de Menorca (PTI) El PTI marca el model de desenvolupament de l'illa. Aquí podeu consultar el document en la seva integritat.
Carpeta Ciutadana Carpeta Ciutadana Apropam l'administració a la ciutadania. Els teus expedients a tan sols un clic. Demana el teu PIN CIUTADÀ
Menorca Talaiòtica Menorca Talaiòtica
Web Reserva de Biosfera Web Reserva de Biosfera Informa't de les novetats sobre les funcions de conservació, desenvolupament i de la Reserva de Biosfera.
IDE Menorca (cartografia i mapes de Menorca) IDE Menorca (cartografia i mapes de Menorca)
SAC SAC El Consell ofereix un servei integral d’atenció a la ciutadania. Informa’t de tots els tràmits que hi pots realitzar.
Perfil del contractant Perfil del contractant Contractes, licitacions, contractar, licitar, licitador
BOIB - Buttletí Oficial de les Illes Balears BOIB - Buttletí Oficial de les Illes Balears
 
 
 

  © Consell Insular de Menorca - Pl. Biosfera, 5 - 07703 MAÓ
 
Avís Legal  |  Accessibilitat  |  Mapa web  |  XHTML 1.0  |  CSS 2.1  |  RSS