La incorporació de Menorca a la monarquia hispànica (segles XVI i XVII)

Amb el matrimoni d'Isabel de Castella amb Ferran d'Aragó (1469) es produeix la unió dinàstica dels regnes més poderosos de la península Ibèrica. La monarquia dels Reis Catòlics va mantenir les estructures institucionals de cada regne i va unificar la política exterior: el major pes econòmic, polític i social de Castella desplaçà el centre cap a l'Atlàntic. A la Mediterrània dues grans potències es disputen l'hegemonia: la monarquia hispànica i l'imperi Otomà. Els turcs n'assoleixen bona part del control l'any 1522 amb la caiguda de Rodes, i els ports del Magrib són la base dels corsaris algerians que ataquen les costes mediterrànies de la Península i les Balears.

El segle xvi és, per tant, un dels més tràgics de la nostra història, amb incessants incursions de pirates turcs i berbers: Barba-rossa saquejà Maó el setembre de 1535 i va emportar-se devers vuit-cents captius. L'any 1554, per protegir l'entrada al port de Maó i prevenir futurs atacs, van iniciar-se les obres de construcció del castell de Sant Felip (batejat així en honor del príncep hereu, el futur Felip II), que va dissenyar l'enginyer italià Joan Baptista Calvi.

ObeliscA principi de juliol de 1558 l'armada turca comandada per Pialí Baixà i composta per unes 140 naus (que sumaven uns 15.000 soldats) arribava a Ciutadella i iniciava el setge de la ciutat. El 9 de juliol, amb la murada enderrocada per l'artilleria, els turcs dugueren a terme l'assalt definitiu, aconseguiren doblegar la resistència dels escassos defensors supervivents i saquejaren la ciutat. Aquest fet històric, conegut popularment com “s'Any de sa Desgràcia”, després del qual els atacants van endur-se gran part de la població captiva a Constantinoble (unes tres-mil persones), és rememorat cada 9 de juliol al Saló Gòtic de l'Ajuntament de Ciutadella, on és llegida l'acta que el notari Pere Quintana i altres captius van escriure a Constantinoble per relatar els fets. L'obelisc de la plaça des Born de Ciutadella rememora aquest fet històric, amb una inscripció al peu en llengua llatina que diu “Hic sustinuimus, pro aris et focis, usque ad mortem” ('aquí vam resistir, per l'altar i la llar, fins a la mort').

A conseqüència d'aquests assalts i del perill de noves incursions, durant el segle xvii es reforcen les fortificacions de l'illa: es comença la construcció del castell de Sant Felip a la bocana del port de Maó; es modernitzen les murades de Ciutadella i es restaura el castell de Sant Nicolau a l'entrada del port (es construeix la torre octogonal actual en substitució d'una de més antiga); s'ordena la construcció del castell de Sant Antoni a Fornells; a la muntanya del Toro es construeix una torre de defensa; es restaura el castell de Santa Àgueda com a refugi en cas d'invasió, i es promou la construcció de talaies per a la vigilància de la costa amb el manteniment d'una xarxa de talaiers.

Durant el segle xvii s'estableixen noves comunitats religioses, com les monges concepcionistes a Maó i els frares franciscans a Alaior, que erigeixen el convent de Sant Diego. Així mateix, a Maó els franciscans construeixen el convent de Jesús, actual seu del Museu de Menorca. Els frares agustins s'estableixen al Toro i a Ciutadella construeixen el claustre del Seminari i l'església del Socors. Altres construccions de la segona meitat d'aquest segle són l'església del Sant Crist i el Roser a Ciutadella, l'ampliació de la parròquia de Santa Eulàlia a Alaior i el creuer i cambril de l'ermita de Gràcia de Maó.

La decadència econòmica i demogràfica de Ciutadella durant aquest segle provoca que les universitats foranes (Maó, Alaior i es Mercadal) assoleixin un major sostre de competències: Ciutadella continua essent la capital de l'illa, però l'oligarquia maonesa es converteix en un dels factors decisius dins la vida institucional de Menorca.

Durant aquest segle s'ennobliren moltes famílies d'extracció ciutadana i mercantil, i es començaren a construir alguns dels principals palaus senyorials de Ciutadella, com el del baró de Lloriac (títol concedit el 1683 per Carles II) o el casal de façana barroca dels Saura.



Compartir:   Publicar en facebook  Publicar en twitter
 
 
Carpeta Ciutadana Carpeta Ciutadana Apropam l'administració a la ciutadania. Els teus expedients a tan sols un clic. Demana el teu PIN CIUTADÀ
Menorca Talaiòtica Menorca Talaiòtica
Pla Territorial Insular de Menorca (PTI) Pla Territorial Insular de Menorca (PTI) El PTI marca el model de desenvolupament de l'illa. Aquí podeu consultar el document en la seva integritat.
Web Reserva de Biosfera Web Reserva de Biosfera Informa't de les novetats sobre les funcions de conservació, desenvolupament i de la Reserva de Biosfera.
IDE Menorca (cartografia i mapes de Menorca) IDE Menorca (cartografia i mapes de Menorca)
SAC SAC El Consell ofereix un servei integral d’atenció a la ciutadania. Informa’t de tots els tràmits que hi pots realitzar.
Perfil del contractant Perfil del contractant Contractes, licitacions, contractar, licitar, licitador
BOIB - Buttletí Oficial de les Illes Balears BOIB - Buttletí Oficial de les Illes Balears
 
 
 

  © Consell Insular de Menorca - Pl. Biosfera, 5 - 07703 MAÓ
 
Avís Legal  |  Accessibilitat  |  Mapa web  |  XHTML 1.0  |  CSS 2.1  |  RSS