El segle XX fins l'actualitat

Encara que el primer moviment obrer menorquí aparegué durant els anys del Sexenni, no adquiriria autèntica importància fins als primers anys del segle xx, vinculat a les idees anarquistes de l'ideòleg Joan Mir i Mir.

L'Ateneu de Maó, fundat l'any 1905, continua editant a partir de 1906 la Revista de Menorca, publicació que havia nascut l'any 1888 com a divulgadora dels aspectes més diversos de la història i la cultura de l'illa. També cal destacar la figura de Francesc Camps i Mercadal (Francesc d'Albranca) i la seva obra de recopilació de la cultura popular titulada Folklore menorquí. De la pagesia, així com el seu paper en la publicació de Llum Nova, editada per Andreu Ferrer Ginard as Migjorn Gran, primera revista local redactada totalment en català a l'illa.

L'any 1911 la fallida de la fàbrica de maquinària Anglo-Española de Motores arrossegà el Banco de Mahón i, amb aquest, la majoria d'entitats financeres menorquines, la qual cosa produí una crisi industrial i financera de gran abast. L'esclat de la Gran Guerra i la crisi dels anys vint i trenta impedirien la recuperació de l'economia insular durant molt de temps.

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) Menorca va romandre fidel al govern de la República, fins que el febrer de 1939 passà a ser controlada pel bàndol nacional. Durant els primers mesos del conflicte, en què el brigada Pere Marquès s'autoproclamà comandant militar de l'illa, es van produir els afusellaments dels caps i oficials militars a la Mola, i van ser assassinats civils i clergues, com el jove prevere alaiorenc Joan Huguet Cardona, i moltes esglésies foren profanades i els retaules i imatges cremats. La situació es normalitzà amb el nomenament del coronel José Brandaris de la Cuesta com a comandant militar de Menorca, que arribà a Maó el desembre de 1936 i restaurà la disciplina de la guarnició. A les acaballes del conflicte, i després de la caiguda de Barcelona a mans dels nacionals, la situació es féu insostenible per a Menorca: el febrer de 1939, mentre les autoritats republicanes pactaven la rendició de l'illa, la guarnició de Ciutadella es va avançar als esdeveniments i afavorí l'arribada del bàndol nacional, fet conegut com “sa Girada”. Mentrestant, els britànics havien enviat el creuer Devonshire a Maó per intervenir en la rendició i evacuar centenars de refugiats republicans.

Els primers anys del franquisme es produeix la repressió contra els vençuts, amb execucions i condemnes de reclusió. La postguerra també va ser dura per la gran penúria econòmica i la fam. Els anys cinquanta la situació començà a millorar.

El nou bisbe de Menorca, Bartomeu Pasqual Marroig, reorganitzà d'administració diocesana, tornà a obrir els temples al culte i posà en marxa l'emissora de Ràdio Popular, radicada a Ciutadella. Anys més tard, el bisbat assoliria la majoria d'accions de l'empresa editora del diari Menorca, que es publicava a Maó, el qual a partir dels anys seixanta acomplirà una important tasca informativa i cultural. Entre els intel·lectuals d'aquests anys cal destacar els lingüistes Francesc de Borja Moll Casasnovas i Josep Salord i Farnés, l'historiador Fernando Martí i Camps o estudiosos de l'arqueologia com Josep Mascaró Passarius, Maria Lluïsa Serra Belabre i Gabriel Martí i Bella. Entre els artistes, cal destacar els pintors Josep Torrent i Joan Vives Llull.

El maig de 1960, durant la visita a Menorca del cap de l'Estat, Francisco Franco, s'inaugurà la nova central tèrmica de GESA al Cós Nou i la residència sanitària Verge del Toro. L'any 1969 la inauguració de l'aeroport de Menorca significà un important revulsiu per a les comunicacions amb l'exterior i per al desenvolupament del turisme.

Gran part del segle xx es va caracteritzar per l'equilibri entre els sectors econòmics primari, secundari i terciari. Els anys quaranta, Pedro Montañés funda Industrial Quesera Menorquina, coneguda popularment com El Caserio, que tanta importància tindrà en la transformació del camp illenc, que passarà ràpidament del conreu cerealista a l'especialització bovina per a la producció lletera. Els anys seixanta naixia una altra empresa dins el món de la transformació lletera i formatgera: Cooperativa Insular Ganadera (COINGA). Tenen també especial rellevància durant aquests anys les indústries bijutera i sabatera (Mascaró, Pons Quintana, Salord Jover), i en les dues darreres dècades ha adquirit importància la producció de l'avarca menorquina, calçat originari del camp menorquí i que la indústria del calçat ha popularitzat com a calçat estiuenc (Mibo, Ria, Castell, etc.).

A final dels anys seixanta i els setanta es construeixen diferents urbanitzacions turístiques a les zones costaneres de l'illa, que són actualment els principals llocs de recepció de turistes. A partir dels anys vuitanta el turisme ha estat el sector que més ha crescut, i l'economia menorquina ha basculat ràpidament cap a la terciarització. Els darrers anys l'oferta turística s'ha ampliat també amb hotels rurals, agroturismes i habitatges turístics de vacances.

Consell InsularTambé aquests anys de transició a la democràcia són prou importants per al desenvolupament de les institucions autonòmiques i insulars d'autogovern. Així, l'any 1979 es constitueix el Consell Insular de Menorca en règim preautonòmic.

Quant al món literari, cal destacar autors com Pau Faner (que l'any 1975 guanyava el premi Sant Jordi amb Un regne per a mi), Josep Maria Quintana, Joan Pons, Esperança Camps o Maite Salord, així com els poetes Pere Xerxa, Pere Gomila i Ponç Pons o l'historiador Miquel Àngel Casasnovas. En el camp de la música, destaca el baríton ciutadellenc Joan Pons Àlvarez, figura reconeguda internacionalment en el món de la música lírica, i el baix baríton alaiorenc Simón Orfila. Des de 1979 es publica l'Enciclopèdia de Menorca, impulsada per l'Obra Cultural de Menorca. Entre els pintors, alguns dels més representatius de la diversitat pictòrica present actualment a Menorca són Carles Mascaró, Rafel Vidal, Genci Torrents, Sansuguet, Biel Camps, Zulema Bagur, Lindsay Mullen, Matías Quetglas, Pere Pons, Pacífic Camps, Francesc Florit Nin o David Monrós.

D'altra banda, els valors naturals de Menorca i l'equilibri que al llarg dels segles han tingut les activitats humanes en el medi natural motivaren que, el 8 d'octubre de 1993, la UNESCO concedís a Menorca el títol de reserva de biosfera, dins el programa MaB (Man and Biosphere), la qual cosa implica que el creixement econòmic de l'illa s'emmarca dins un desenvolupament sostenible.



Compartir:   Publicar en facebook  Publicar en twitter
 
 
Carpeta Ciutadana Carpeta Ciutadana Apropam l'administració a la ciutadania. Els teus expedients a tan sols un clic. Demana el teu PIN CIUTADÀ
Menorca Talaiòtica Menorca Talaiòtica
Pla Territorial Insular de Menorca (PTI) Pla Territorial Insular de Menorca (PTI) El PTI marca el model de desenvolupament de l'illa. Aquí podeu consultar el document en la seva integritat.
Web Reserva de Biosfera Web Reserva de Biosfera Informa't de les novetats sobre les funcions de conservació, desenvolupament i de la Reserva de Biosfera.
IDE Menorca (cartografia i mapes de Menorca) IDE Menorca (cartografia i mapes de Menorca)
SAC SAC El Consell ofereix un servei integral d’atenció a la ciutadania. Informa’t de tots els tràmits que hi pots realitzar.
Perfil del contractant Perfil del contractant Contractes, licitacions, contractar, licitar, licitador
BOIB - Buttletí Oficial de les Illes Balears BOIB - Buttletí Oficial de les Illes Balears
 
 
 

  © Consell Insular de Menorca - Pl. Biosfera, 5 - 07703 MAÓ
 
Avís Legal  |  Accessibilitat  |  Mapa web  |  XHTML 1.0  |  CSS 2.1  |  RSS