El segle XVIII: Les dominacions britànica i francesa

Durant el segle xviii la importància estratègica de Menorca era reconeguda per les principals potències europees: la seva situació geogràfica, al bell mig de la Mediterrània occidental, i l'existència del port de Maó, defensat pel castell de Sant Felip, permetien a la potència posseïdora de l'illa el control de les rutes marítimes de l'oest del Mare Nostrum.

Menorca, per tant, es veu involucrada en els avatars europeus, i com a conseqüència de la Guerra de Successió, l'any 1713, pel tractat d'Utrecht Menorca juntament amb Gibraltar passen a mans angleses. Així, durant el segle xviii Menorca serà anglesa, tret d'alguns períodes curts de domini francès i espanyol.

L'article 11è del tractat d'Utrecht, signat entre els representants de Felip V d'Espanya i d'Anna de la Gran Bretanya, establia el següent: “El rei catòlic, per ell i els seus hereus i successors, cedeix també a la corona de la Gran Bretanya tota l'illa de Menorca, transferint-li per sempre tot el dret i domini sobre la dita illa, i especialment sobre la ciutat, castell, port i fortalesa del si de Menorca, anomenat vulgarment Port-Mahon, juntament amb els altres ports, llocs i viles situades a la referida illa”.

La reina Anna d'Anglaterra nomenà governador de l'illa el duc d'Argyll i tinent governador el coronel Richard Kane, que després passaria a ser governador. Richard Kane fixà la seva residència a Sant Felip, i l'any 1722 traslladà els tribunals de la Governació i del Reial Patrimoni de Ciutadella a Maó. Va promoure diferents obres públiques, entre les quals el camí que comunicava el castell de Sant Felip amb Ciutadella, conegut encara avui com el Camí d'en Kane. Hi hagué friccions i conflictes amb les autoritats religioses de Menorca, a qui els britànics havien garantit la conservació de la religió catòlica dels menorquins, friccions que continuaren amb els diferents governadors: Philip Anstruther, Wynyard, William Blakeney, James Murray...

L'activitat marítima i comercial del port de Maó s'incrementà arran de l'establiment d'estrangers (britànics, grecs, italians, corsos i jueus) atrets per les possibilitats de negoci que oferia la base militar i la franquícia comercial. La colònia grega construí l'any 1749 la seva església dedicada a Sant Nicolau, al carrer del Cós de Gràcia de Maó. De planta de creu grega i nau central amb coberta de cúpula, en passar al culte catòlic va rebre el nom d'església de la Concepció.

Torre de FornellsLes dominacions britàniques (1713-1756, 1763-1782 i 1798-1802) ens han deixat un llegat important quant a construccions: fortificacions i torres de defensa com la de Fornells, l'ampliació del castell de Sant Felip (donant a la planta la forma d'estrella), el fort de Marlborough a la cala Sant Esteve, l'hospital de l'illa del Rei, l'aljub des Mercadal per recollir l'aigua de pluja, les finestres amb tancament de guillotina, etc. També ens han deixat algunes paraules (anglicismes) incorporades a la parla dels menorquins: xoc (de shalk, 'guix'), boínder (de bow-window, 'balcó que surt fora del cos de l'edifici'), mèrvol (de marble, 'bala'), ull blec (de black, 'negre'), moguin (de mahogany, 'caoba'), tornescrú (de turnscrew, 'tornavís'), pinxa (de pilchard, 'arengada'), etc. També sembla que la seva influència ens ha deixat el gin, ginebra amb una aroma especial i alta graduació que mesclada amb llimonada s'ha convertit des de mitjan segle xx en la beguda popular de les festes de Menorca.

D'aquesta època és també la fundació per part dels britànics, als encontorns del raval del castell de Sant Felip, del poble de Georgetown (1771), batejat així en honor del rei anglès Jordi III, després conegut com a Real Villa de San Carlos o Villacarlos (pel rei espanyol Carles III) i actualment com es Castell.

La dominació francesa s'inicia l'any 1756 quan una flota de 15.000 homes sota el comandament del mariscal duc de Richelieu fondejava a la badia de Ciutadella i era ben rebuda pels menorquins. Després de dos mesos de setge del castell de Sant Felip, aquest fou pres a l'assalt amb durs combats, i finalment els anglesos capitulaven el juny de 1756. Això no obstant, la Guerra dels Set Anys resultà desfavorable a les armes de Lluís XV, el qual hagué de retornar l'illa als britànics l'any 1763.

El breu període de dominació francesa (1756-1763) ens va deixar la fundació del poble de Sant Lluís (batejat així en honor del rei de França), així com l'atracció cultural per les universitats franceses, en les quals es formà la intel·lectualitat menorquina fins a començament del segle xix.

L'agost de 1781 les tropes francoespanyoles (uns 8.000 homes) comandades pel duc de Crillon desembarcaren a la platja de sa Mesquida, al nord del port de Maó, i després d'un llarg setge al castell de Sant Felip els britànics capitularen el febrer de 1782. El tractat de Versalles (1783) reconeixia la sobirania espanyola sobre Menorca. Durant aquesta curta dominació espanyola del segle xviii (1782-1798) cal destacar com a governador de l'illa Juan de Silva y Pacheco, comte de Cifuentes, que exercí el càrrec amb mà esquerra i diplomàcia. S'inicià en aquest període l'enderrocament de les murades i elements defensius dels castells de Sant Felip i de Sant Antoni per ordre del rei Carles III.

Així, al segle xviii, durant la segona dominació britànica, es funda la Societat de Cultura de Maó (1778), màxim exponent i lloc de trobada de la intel·lectualitat menorquina de l'època, en què destacaren personatges com els germans Ramis i Ramis, Nicolau Orfila, Joan Roca, entre altres. El jurista i il·lustrat Joan Ramis i Ramis (1746-1819) destaca com a dramaturg amb obres com Lucrècia o Rosaura. Posteriorment publicà Antigüedades célticas de la isla de Menorca, desde los tiempos más remotos hasta el siglo IV de la era cristiana (1818), considerat el primer llibre d'arqueologia publicat a Espanya.

Cal destacar també l'obra pictòrica de l'italià Giuseppe Chiesa i, sobretot, del maonès Pasqual Calbó i Caldés (1752-1817), el millor pintor menorquí de l'època, que arribà a ser dibuixant de la cort d'Àustria. Per la seva part, el metge maonès Mateu Orfila i Cardona, famós per desvelar diversos casos d'enverinaments, ocupà a la Facultat de Medicina de París la càtedra de medicina legal (1819).

Altres fets remarcables d'aquest segle són la fundació del poble des Migjorn Gran (1745) i l'emigració a Sant Agustí de la Florida d'uns mil quatre-cents emigrants, gairebé tots ells menorquins (1768).

Quant a l'arquitectura civil, s'inicia la construcció del Llatzeret al port de Maó (1786) i es construeixen diverses residències urbanes de famílies nobles a Ciutadella i de la nova burgesia enriquida a Maó. L'arquitectura rural també s'enriqueix amb noves construccions o la reforma de les anteriors, en alguns casos sota les influències neopal·ladianes (Sant Antoni o The Golden Farm, Corniola, etc.).

L'any 1795 el papa Pius VI erigia la diòcesi de Menorca, amb seu a Ciutadella. La Parròquia de Santa Maria de Ciutadella fou convertida en Catedral de l'illa i el primer bisbe de la nova diòcesi fou el ciutadellenc Antoni Vila i Camps.



Compartir:   Publicar en facebook  Publicar en twitter
 
 
Carpeta Ciutadana Carpeta Ciutadana Apropam l'administració a la ciutadania. Els teus expedients a tan sols un clic. Demana el teu PIN CIUTADÀ
Menorca Talaiòtica Menorca Talaiòtica
Pla Territorial Insular de Menorca (PTI) Pla Territorial Insular de Menorca (PTI) El PTI marca el model de desenvolupament de l'illa. Aquí podeu consultar el document en la seva integritat.
Web Reserva de Biosfera Web Reserva de Biosfera Informa't de les novetats sobre les funcions de conservació, desenvolupament i de la Reserva de Biosfera.
IDE Menorca (cartografia i mapes de Menorca) IDE Menorca (cartografia i mapes de Menorca)
SAC SAC El Consell ofereix un servei integral d’atenció a la ciutadania. Informa’t de tots els tràmits que hi pots realitzar.
Perfil del contractant Perfil del contractant Contractes, licitacions, contractar, licitar, licitador
BOIB - Buttletí Oficial de les Illes Balears BOIB - Buttletí Oficial de les Illes Balears
 
 
 

  © Consell Insular de Menorca - Pl. Biosfera, 5 - 07703 MAÓ
 
Avís Legal  |  Accessibilitat  |  Mapa web  |  XHTML 1.0  |  CSS 2.1  |  RSS