Cultura i tradicions

L'oferta cultural és àmplia i variada a Menorca. Els departaments de Cultura, Patrimoni i Educació i el de Turisme del Consell Insular de Menorca, juntament amb la Fundació Destí Menorca, fan feina per millorar la Xarxa Menorca Monumental i redefinir el turisme cultural amb una sèrie de rutes.

TrepucoQuant a la ruta arqueològica, mereixen especial atenció els nombrosos poblats i monuments prehistòrics repartits per tot el territori insular: naveta des Tudons, poblats de Son Catlar i Montefí, Torrellafuda, Torretrencada (Ciutadella), Torralba d'en Salort i Torre d'en Galmés (Alaior) o Trepucó i Talatí de Dalt (Maó).

De la ruta de la Menorca fortificada podem mencionar els castells de Santa Àgueda, Sant Felip i Sant Antoni, les torres de defensa del segle xviii i la fortalesa d'Isabel II o de la Mola.

Dins la ruta de la Menorca britànica cal mencionar la torre de defensa de Fornells, Fort Marlborough, el lloc de Sant Antoni o The Golden Farm, el camí d'en Kane, l'aljub des Mercadal i el poble des Castell.

Pel que fa a la ruta dels museus, destacam el Museu de Menorca, el Museu Militar de Menorca, el Museu Hernández Sanz-Hernández Mora, el Museu Municipal del Bastió de sa Font de Ciutadella i el Museu Diocesà de Menorca.

En la ruta de monuments de caire religiós, podem esmentar les basíliques paleocristianes de Son Bou, des Fornàs de Torelló i des Cap des Port de Fornells; la catedral de Menorca, el santuari de la Mare de Déu del Toro, l'església del Socors i el claustre del Seminari a Ciutadella, l'església de Santa Maria a Maó, l'ermita de Sant Joan de Missa o l'església restaurada de Santa Eulàlia d'Alaior.

Els principals esdeveniments culturals de l'any són la Setmana Internacional de l'Òpera al Teatre Principal de Maó, els festivals de música d'estiu, els concerts de la Capella Davídica (Ciutadella) o els festivals internacionals d'orgue a Santa Maria de Maó i a la Catedral (Ciutadella). També cal destacar els diferents concerts de jazz durant la temporada turística.

D'altra banda, el Camí de Cavalls és un element paisatgístic singular que envolta l'illa de Menorca per la costa i que fa les delícies dels amants de l'excursionisme a peu, a cavall o en bicicleta, a través de les diferents rutes dels 185 quilòmetres de recorregut total del camí, que ens brinda l'oportunitat de gaudir del litoral i de la bellesa de les platges menorquines. Es tracta d'un camí històric que al llarg del temps va ser mantingut pels menorquins sota la tutela del govern militar i que avui és de caràcter públic i es pot recórrer per tot el seu traçat. El dret públic pel qual pot ser recorregut en la seva totalitat va ser determinat pel Pla especial del Camí de Cavalls, aprovat el 19 de maig de 2003 per la Comissió Insular d'Urbanisme del Consell Insular de Menorca.

Sant LlorençQuant a les festes patronals i majors, el cavall és el protagonista de totes les festes populars que celebren les poblacions menorquines al llarg de tot l'estiu. Els cavalls van guarnits amb flocs i flors a la coa, galteres de colors, gualdrapa, pitral i estel, i els genets o caixers porten levita i corbatí negres i camisa i calçons blancs amb guardapits, guindola i polaines.

Cavalls i caixers i cavallers formen la colcada, conjunt de genets a cavall que realitzen un passeig pels carrers del poble per, finalment, fer els caragols i el jaleo, un gran espectacle de bots sobre les dues potes de darrere dels cavalls animats per la gent a la plaça principal.

Aquest costum de celebrar les festes patronals es remunta al segle xiv i té un origen religiós. Les festes consistien en actes religiosos en què se celebraven les completes el dissabte i una missa de caixers el dia de la festa, i en actes cívics com els jocs des Pla a Ciutadella i les corregudes al cós a la resta de pobles. Des de final del segle xix, però, l'acte principal és el jaleo, en el qual es fan botar els cavalls acompanyats per una banda de música que interpreta una tonada musical que prové de la sarsuela El postillón de la Rioja, del mestre Cristóbal Oudrid.

La beguda típica de les festes és la ginebra menorquina, el popular gin, un destil·lat d'alcohol que la llegenda conta que es comença a fabricar a l'illa en temps dels anglesos, encara que fins ara no s'ha trobat cap document que ho provi de manera ferma.

El gin, a diferència de la ginebra anglesa, que es fabrica amb alcohol d'ordi, es fa amb alcohol de vi aromatitzat amb baies de ginebró, una planta que s'ha de dur de fora de l'illa.

El gin es pot beure sol, però, a causa de l'alta graduació alcohòlica que té, és més freqüent beure'l rebaixat amb sifó i una pell de llimona dintre, beguda que s'anomena pellofa, o mesclat amb llimonada, mescla que rep el nom de pomada en alguns indrets de l'illa o de gin amb llimonada, en altres. La xocolata i la coca bamba també són presents en les festes, així com els pastissets i les formatjades.

Una altra beguda típica menorquina són les anomenades herbes, semblants a les que s'elaboren a Mallorca i Eivissa, però amb el gust especial que hi dóna la camamil·la.

El calendari de festes ordenat per dates i amb els seus patrons o sants corresponents és:

Ciutadella, Sant Joan, 23-24 de juny
Es Mercadal, Sant Martí, tercer cap de setmana de juliol, i Sant Nicolau, cap de setmana després del 10 de setembre
Fornells, Sant Antoni, quart cap de setmana de juliol
Es Castell, Sant Jaume, 24-25 de juliol
Es Migjorn Gran, Sant Cristòfol, darrer cap de setmana de juliol o primer d'agost
Llucmaçanes, Sant Gaietà, primer cap de setmana d'agost
Alaior, Sant Llorenç, diumenge 10 d'agost o cap de setmana posterior
Sant Climent, Sant Climent, tercer cap de setmana d'agost
Ferreries, Sant Bartomeu, 23-24 d'agost
Sant Lluís, Sant Lluís, diumenge 25 d'agost o cap de setmana posterior
Maó, Mare de Déu de Gràcia, 7-8 de setembre

Darrerament s'hi ha incorporat el nucli urbà de la urbanització de Cala en Porter, tercer cap de setmana de setembre, sense patró o sant.



Compartir:   Publicar en facebook  Publicar en twitter
 
 
Carpeta Ciutadana Carpeta Ciutadana Apropam l'administració a la ciutadania. Els teus expedients a tan sols un clic. Demana el teu PIN CIUTADÀ
Menorca Talaiòtica Menorca Talaiòtica
Pla Territorial Insular de Menorca (PTI) Pla Territorial Insular de Menorca (PTI) El PTI marca el model de desenvolupament de l'illa. Aquí podeu consultar el document en la seva integritat.
Web Reserva de Biosfera Web Reserva de Biosfera Informa't de les novetats sobre les funcions de conservació, desenvolupament i de la Reserva de Biosfera.
IDE Menorca (cartografia i mapes de Menorca) IDE Menorca (cartografia i mapes de Menorca)
SAC SAC El Consell ofereix un servei integral d’atenció a la ciutadania. Informa’t de tots els tràmits que hi pots realitzar.
Perfil del contractant Perfil del contractant Contractes, licitacions, contractar, licitar, licitador
BOIB - Buttletí Oficial de les Illes Balears BOIB - Buttletí Oficial de les Illes Balears
 
 
 

  © Consell Insular de Menorca - Pl. Biosfera, 5 - 07703 MAÓ
 
Avís Legal  |  Accessibilitat  |  Mapa web  |  XHTML 1.0  |  CSS 2.1  |  RSS